Si vas buscar un ordinador fa no gaire temps, hauràs vist que a més de la previsible oferta amb Windows i alguna que una altra amb Linux, apareix l'opció de FreeDOS. En aquest article parlarem de què és i per a què serveix FreeDOS.
Els fabricants no poden vendre ordinadors sense cap mena de sistema operatiu. És per això que els que no volen per per caixa a Redmond opten per utilitzar distribucions Linux com a reemplaçament de Windows, però atès que la seva configuració porta el seu temps i la majoria acabarà desinstal·lant-ho, altres s'inclinen per una opció diferent.
L'ús de FreeDOS com a sistema operatiu preinstal·lat permet que, en encendre l'ordinador, l'usuari pugui fer algunes tasques bàsiques no incloses entre les prestacions del microprogramari de la placa base.
Què és i perquè serveix FreeDOS?
Per respondre a la pregunta de què és FreeDOS necessitem entendre que és un sistema operatiu de disc (DOS) i perquè s'usa a l'ordinador.
Què és un sistema operatiu
El sistema operatiu s'encarrega d'actuar d'intermediari entre els components de l'ordinador i la persona que els utilitza. Els programes que fem servir habitualment usen el sistema operatiu per connectar-se a una pàgina d'Internet o imprimir un fitxer. Si no tenia un sistema operatiu per encarregar-se de les tasques repetitives, la mida de cada aplicació seria encara més gran.
Els sistemes operatius basats en disc (DOS) s'allotgen en un mitjà d'emmagatzematge extern (actualment un pendrive) que utilitzen també com a mitjà d'emmagatzematge. Són útils perquè proporcionen un sistema de fitxers que permet organitzar, llegir i escriure fitxers ja sigui al mitjà d'emmagatzematge o en un altre.
IBM, l'actual propietari de Red Hat, va ser durant molt de temps el fabricant de grans ordinadors líder. No obstant això, per al seu ingrés al mercat de la computació personal va optar per terceritzar el desenvolupament dels equips incloent-hi el sistema operatiu. Per construir-lo va contractar a Microsoft que mantindria la propietat del producte resultant.
El producte va rebre el nom de PC DOS encara que Microsoft es va limitar a adaptar un producte de Seatle Computer Products.
La primera versió de PC DOS no era un desenvolupament complet de Microsoft. L'empresa primer va aconseguir una llicència i després va adquirir un sistema operatiu desenvolupat per Seattle Computer Products, encara que sí que va realitzar tot el treball d'adaptació al maquinari i els requeriments d'IBM. La llegenda explica que Bill Gates primer va segellar l'acord amb IBM i després va sortir a buscar un sistema operatiu que servís de base per al qual necessitava construir.
L'ordinador personal d'IBM es convertiria en l'estandard de la indústria atès que l'empresa no va posar restriccions als seus proveïdors i les vendes del sistema operatiu batejat com a MS Dos va constituir la base del creixement de Microsoft.
Sobre FreeDOS
FreeDOS és un sistema operatiu de disc sota una llicència de codi obert que pot executar totes les aplicacions i jocs desenvolupats per a MS DOS. També, és possible utilitzar-lo com a sistema operatiu en sistemes encastats que no necessitin una interfície gràfica.
FreeDOS es pot utilitzar en tots els models d'ordinadors moderns que tinguin almenys un processador model Intel '386 o superior, tinguin un mínim de 2MB de memòria, i 40MB d'espai en disc.
FreeDOS és molt més que una còpia de MS DOS atès que inclou característiques preses de sistemes operatius més moderns. Algunes que podem citar són:
- FreeCOM: Un shell de línia d'ordres.
- FDAPM: Controla l'energia incloent l'encesa, l'apagada i la suspensió de l'ordinador.
- CuteMouse: És un controlador per al ratolí incloent suport per a la roda de desplaçament.
- FDNPKG: És un gestor de paquets amb possibilitats de connexió a una xarxa.
- Suport per a la impressió de gràfics.
- DOSLFN: Fa possible l'ús de noms de fitxer llargs de DOS.
- JEMM386 i HIMEMX: Que es fan servir la gestió de memòria.
- FDSHIELD i ClamAV: Són aplicacions per a la protecció antivirus.
- Ús de comandes de Linux.
- Suport per al sistema de fitxers FAT32.
- Compressió i descomprensió de fitxers en formats Zip i 7zip.
- Dillo i Arachne són dos navegadors d'internet de manera text.
- Inclou diversos editors de fitxers entre els quals s'expliquen Edit, Biew, Blocek, E3, Freemacs, vim, Elvis, Pico i FED.
- Reproductors multimèdia Mplayer i OpenCP (Només àudio.
- Porta jocs de codi obert com Nethack, Freedoom, Floppy Bird, Tetris i Sudoku
- Suport per a arrencada múltiple.