Amb les dues setmanes de diferència habituals respecte a la anterior estable, la publicació de la versió candidata Linux 6.15-rc1 ha arribat marcada per una combinació de novetats tècniques i una forta crítica pública de Linus Torvalds a una implementació defectuosa dins de l'arbre del nucli. Aquesta fase inicial de desenvolupament de la versió 6.15 reflecteix no només la mida i la diversitat de la finestra d'integració, sinó també l'atenció al detall exigida per evitar errors que afectin profundament tant desenvolupadors com usuaris finals.
Amb una alta càrrega de canvis que s'havien acumulat per interrupcions per festivitats anteriors, aquesta versió presenta importants actualitzacions a controladors, subsistemes d'arquitectura, compressió, rendiment i suport de nous dispositius. Però la seva estrena també ha estat eclipsada per una fallada al controlador de proves “hdrtest” que ha indignat el mateix Torvalds.
Linus Torvalds carrega contra hdrtest i exigeix la seva eliminació immediata
Un dels punts més comentats daquest cicle ha estat la inclusió d'un fragment de codi conegut com a “hdrtest”, dissenyat per al subsistema de renderitzat gràfic DRM, especialment enfocat al suport del controlador Intel Xe. Aquest codi té com a objectiu verificar capçaleres durant el procés de compilació, però la seva implementació ha generat fitxers temporals no desitjats que embruten l'arbre del nucli.
Torvalds ha manifestat el seu enuig en descobrir que aquesta eina no era una opció activable, sinó que s'executava automàticament, introduint alentiments en el procés de compilació i generant arxius “turds” que interfereixen amb funcionalitats bàsiques com l'autocompletat de ordres a Git. “Això ha de morir”, va ser la seva rotunda afirmació sobre això.
El problema va ser detectat perquè aquests arxius no estaven ignorats a Git, cosa que va provocar advertiments a l'estat del repositori. Torvalds considera que la decisió no rau en l'existència de l'eina, sinó en la forma en què va ser integrada sense permetre'n l'ús opcional.
Actualitzacions generals a Linux 6.15-rc1: millores en rendiment i nou maquinari
El nucli continua centrant-se en millorar el rendiment, especialment en arquitectures recents d'AMD i Intel. Un dels canvis més notables en aquest aspecte prové del subsystems criptogràfics, que ara ofereix una millor implementació del xifratge AES-CTR basada en VAES, la qual cosa resulta en una acceleració considerable en CPUs com AMD Zen 5.
A més,s'han introduït optimitzacions per millorar el temps d'arrencada del nucli, gràcies a la nova opció "hugetlb_alloc_threads" i millores en els sistemes de compressió com Zstd, actualitzat en aquesta versió per alinear-se amb la versió 1.5.7.
El controlador P-State d'AMD ha rebut un refactoritzat important, permetent eliminar escriptures redundants i optimitzar els bloquejos en la gestió interna. També s'han corregit problemes de regressió en jocs a causa de conflictes amb l'aleatorietat de l'espai d'adreces (KASLR), una solució aportada per un enginyer de NVIDIA que, irònicament, va ser responsable inicial d'introduir l'error.
Linux 6.15-rc1 també avança en compatibilitat amb dispositius Apple i arquitectura RISC-V
La versió 6.15-rc1 comporta suport per a pantalles tàctils i la barra tàctil de dispositius Apple amb xips de la sèrie M, gràcies al nou controlador “apple_z2”, desenvolupat pel projecte Asahi Linux. Aquest canvi és significatiu per als que volen executar Linux en maquinari recent dApple sense perdre funcionalitats clau.
Paral·lelament, l'arquitectura RISC-V també ha rebut atenció, amb millores en el sistema de compilació, suport per a instruccions noves com BFloat16, i optimitzacions que permeten millorar l'ús de la memòria traduïda mitjançant el TLB.
Més enllà del nucli: millores en eines de compilació i anàlisi del sistema
Una altra àrea amb múltiples canvis ha estat la infraestructura de construcció Kbuild, que introdueix millores de rendiment en eines com “gendwarfksyms”. Aquesta utilitat, destinada a facilitar la integració del llenguatge Rust al nucli, ara és més d'un 50% més ràpida en resoldre noms completament qualificats de símbols exportats.
També s'ha afegit suport per a arquitectures com LoongArch en distribucions com a Debian. S'han implementat millores per a reproductibilitat de compilacions en permetre rutes relatives als fitxers font i millores en la gestió de paquets RPM amb nova informació de depuració.
En paral·lel, les capacitats d'anàlisi de rendiment del nucli han estat ampliades. Per part d'AMD, s'ha introduït una nova funcionalitat per filtrar esdeveniments de latència de càrrega a processadors Zen 5, permetent analitzar esdeveniments només quan s'excedeix un determinat llindar de latència. Intel, per la seva banda, ha habilitat la instantània de comptadors PEBS per a un mostreig més precís en esdeveniments de rendiment.
Pegat per millorar TDX i mitigar problemes de rendiment en càrregues virtuals
En l'àmbit de la virtualització, Intel ha millorat el suport per a TDX (Trust Domain Extensions), amb una correcció que evita lús de la instrucció HLT dins de màquines virtuals protegides. Aquesta instrucció provocava excepcions de virtualització lentes i errors en el comportament del sistema. Gràcies a aquesta correcció, s'ha observat una millora considerable en benchmarks com SPECjbb2015, tot i que encara no s'han publicat xifres concretes.
La solució es va implementar mitjançant l'ús d'infraestructura paravirtualitzada existent que permet reemplaçar HLT per mètodes més eficients. A més, s'ha introduït un sistema d'alertes per detectar si aquesta instrucció es cola accidentalment en futures compilacions.
Linux 6.15-rc1 demostra que encara que el nucli segueix creixent en funcionalitats i suport de maquinari, els problemes d'integració mal gestionada poden desencadenar respostes contundents per part del fundador. Les millores abasten des de nous controladors fins a ajustaments de rendiment específics per arquitectura, mentre es manté una constant vigilància sobre la qualitat del codi que entra al repositori principal.