Vaig instal·lar Calligra i em pregunto per què

Fa uns dies un dels meus companys els va anunciar la sortida d'una nova versió de la suite ofimàtica del KDE. Jo vaig instal·lar Calligra i em pregunto per què.  Crec en els principis del programari lliure i en què la gent faci el que sembli, però hi ha projectes que no tenen raó de ser quan hi ha molts més avançats i aquests esforços podrien dedicar-se a una mica més necessaris.

José Albert va plantejar una sèrie de preguntes per determinar si l‟existència d‟un projecte obert es justifica o no. Deixaré que cadascun de vosaltres respongui a la pregunta d'en quina categoria entra Calligra. El que dic és que al meu entendre no es justifica la continuïtat.

La fi dels principis del programari lliure

Per als lectors que treuen el cap al món Linux recordo que els 4 principis del programari lliure són:

Llibertat 0: La llibertat de fer servir el programa per a qualsevol propòsit
Llibertat 1: Llibertat per estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats, l'accés al codi font és necessari per a aquesta llibertat.
Llibertat 2: Poder copiar i distribuir còpies.
Llibertat 3: La llibertat de poder modificar i millorar el programa fent pública les millores als altres. Aquesta és la forma que té de nodrir-se una comunitat

Quan Richard M Stallman va crear el moviment del programari lliure que va créixer a la calor d'aquestes llibertats ho va fer pensant en donar als desenvolupadors la capacitat de resoldre els problemes que es trobessin a les eines que utilitzessin. Com van resultar les coses, les distribucions Linux van acabar amb un munt de projectes basats més en l'ego del desenvolupador que no pas en la necessitat de l'usuari. A Linux abunden els reproductors de vídeo i els blocs de notes Markdown, però no tenim ni un programari de reconeixement de caràcters ni un editor de fotos de qualitat professional.

KDE va ​​ser el primer escriptori per a Linux i va créixer malgrat l'oposició d'un nucli dur que li va dir al seu creador que si volia interfície gràfica es comprés una Mac. Amb el córrer dels anys va desenvolupar el seu propi ecosistema d'aplicacions, moltes de les quines són molt bones. No és el cas de què parlem.

Vaig instal·lar Calligra i em pregunto per què

Calligra és una suite ofimàtica desenvolupada pel projecte KDE. Ens hauria vingut bé fa 15 anys quan els linuxers ens havíem d'arreglar amb la versió una mica millorada d'OpenOffice (Gentilesa de Novell) que portaven les distribucions Linux. Però un any després va venir LibreOffice i ara tenim OnlyOffice per no parlar d'alternatives privatius com ara FreeOffice i Softmaker Office. També hi ha els Docomentos de Google i365 (Office online)

Calligra està composta per:

• Paraules: El seu nom ho diu tot. És un processador de textos amb capacitats de creació de publicacions descriptori. La versió oficial en format flatpak no té suport per a corrector ortogràfic en idioes diferents de l'anglès. Una cosa així com que Ford no inclogui els pneumàtics als vehicles que fabrica fora de Detroit.
• Etapa: Un programa de presentacions que pot ser compatible amb el PowerPoint en la mesura que el PowerPoint sigui compatible amb el format ODF de LibreOffice. Per això No és millor fer servir LibreOffice que si pot exportar i llegir el format nadiu de PowerPoint?
• :Sheets La planilal de càlcul que fa el que fa una planeta de càlcul, però amb menys opcions que els seus competidors.
• Carbó: Una eina pel treball amb imatges vectorials. La meva única objecció és que se superposa amb Krita, un altre projecte del KDE i que Inkscape està molt més avançada en prestacions.
• Kexi: Un creador de base de dades. No vaig arribar a utilitzar-lo pel que no diré res.
• Programa: Aquí he de dir que em sembla genial afegir un planificador de projectes a una suite ofimàtica i que és una idea que els desenvolupadors de Lliure Office haurien de copiar.

Perquè quedi clar. No estic menyspreant el projecte ni els esforços. Dic que estarien millor dirigits a millorar la integració de LibreOffice amb el KDE oa la creació d'altres aplicacions que els usuaris de Linux necessiten

Però no et quedis amb la meva opinió. Pots provar-la instal·lant-la a format Flatpak