Glàcia US està intentant fer-se un lloc entre les distribucions GNU/Linux modernes amb una proposta molt clara: rendiment alt, entorn Unity clàssic i una selecció mínima però ben pensada d'aplicacions. No pretén reinventar la roda, sinó polir-la i oferir-la a punt per utilitzar, sense haver de passar una tarda sencera configurant el sistema després d'instal·lar-lo.
Aquesta distribució es presenta com una opció ideal per als que volen un sistema d'escriptori àgil, estètic i llest per treballar des de la primera arrencada, amb especial cura per desenvolupadors i usuaris avançats. Glacia OS parteix d'Ubuntu 25.04, afegeix l'escriptori Unity 7 i retalla tot allò que considera soroll, bloat o duplicitats, apostant per una experiència neta i directa.
Què és Glacia OS i què la fa diferent?
Glacia OS és una distribució Linux de codi obert basada en Ubuntu 25.04 que rescata el veterà escriptori Unity 7, fent una volta de femella i adaptant-lo a les necessitats actuals. El seu objectiu declarat és ser una distro ràpida, segura, visualment atractiva i orientada tant a desenvolupadors com a creadors de contingut i usuaris exigents que no volen sacrificar rendiment.
En les seves pròpies paraules, Glacia OS es defineix com «una distribució Linux ultraràpida, segura i amb un disseny acurat, pensada per a desenvolupadors, creadors i usuaris quotidians que exigeixen rendiment sense concessions». Sobre el paper, no s'allunya gaire del que ja han promès altres distros, però la manera com ho intenta aconseguir sí que resulta particular.
El projecte neix, a més, de la mà d'un desenvolupador que estudia a la universitat i que admet tenir el temps just, cosa que també es deixa notar en algunes decisions del sistema. No és una distro corporativa ni un gran equip professional, sinó un treball personal que busca cobrir el buit que està deixant Ubuntu Unity pels seus problemes de manteniment i llançaments.
Relació amb Ubuntu Unity i l'escriptori Unity 7
Per entendre bé Glacia OS convé recordar el paper d'Unity a la història d'Ubuntu. Unity va ser l'escriptori per defecte d'Ubuntu entre les versions 11/04 i 17/04, marcant una etapa molt reconeixible amb el seu panell lateral, el dash per buscar i llançar aplicacions i una integració força pròpia davant del GNOME o el KDE.
Després d'abandonar Canonical el desenvolupament d'Unity, l'escriptori es va mantenir viu gràcies a la feina de la comunitat, passant als repositoris univers d'Ubuntu. Més tard va sorgir Ubuntu Unity com a sabor oficial que recuperava aquest entorn d'escriptori clàssic per als nostàlgics i els que seguien preferint el seu flux de treball.
No obstant això, el manteniment d'Ubuntu Unity no ha estat senzill. El principal responsable del projecte ha hagut de prioritzar els estudis universitaris i la vida personal, el que ha suposat retards i fins i tot saltar llançaments. El sabor no va arribar a publicar una ISO de la versió 25.10 per problemes a les proves i, a més, ha perdut la finestra per optar a ser LTS a la futura 26.04.
En aquest context apareix Glacia OS, que es presenta de forma molt pragmàtica com una mena de remix d'Ubuntu amb Unity 7, però amb decisions més agressives orientades a la productivitat. No pretén substituir Ubuntu Unity com a sabor oficial, però sí oferir una alternativa per als que volen un Unity més afinat per treballar i desenvolupar.
Una experiència "Clean. Complete. Ready."
El lema de Glacia OS es pot resumir en tres idees: net, complet i llest. Això es tradueix que el sistema arriba amb un conjunt molt reduït d'aplicacions, però suficients per cobrir les necessitats bàsiques de la majoria, evitant el típic arsenal d'eines redundants que molts usuaris acaben desinstal·lant.
En lloc d'omplir el menú amb utilitats que ningú no utilitza, la distribució aposta per un enfocament de “menys és més”. No hi ha programari de prova, ni versions demo, ni programes duplicats per a la mateixa tasca. S'instal·la allò essencial, i si necessites alguna cosa més, s'assumeix que sabràs buscar-lo i instal·lar-lo amb les eines tradicionals d'Ubuntu.
D'aquesta manera, quan acabes la instal·lació no et veus obligat a dedicar hores a ajustar el sistema, desinstal·lar bloatware o desactivar serveis. La idea és que puguis posar-te a treballar, programar o navegar pràcticament des del minut u, amb una configuració raonable ja predefinida.
Selecció d'aplicacions per defecte de Glacia OS
Un dels punts que més diferencia Glacia OS d'altres distros basades en Ubuntu és la seva curada “suite” d'aplicacions. No busca ser exhaustiva, sinó oferir un entorn bàsic modern, funcional i respectuós amb la privadesa.
Navegador web: Brave per defecte
En lloc de Firefox, Glacia OS porta com a navegador predeterminat a Brave. Brave és conegut pel seu enfocament en la privadesa, el seu bloqueig de publicitat integrat i la seva bona integració amb Chromium, cosa que el fa compatible amb gairebé qualsevol web actual i amb la majoria d'extensions de Chrome.
Aquesta decisió no deixa de ser cridanera, perquè Ubuntu segueix apostant per Firefox, però l'equip de Glacia es decanta per un navegador que ja ve de sèrie amb bloquejador d'anuncis i de rastrejadors. Per a molts usuaris això suposa una millora directa en lexperiència diària de navegació, sense haver dinstal·lar extensions addicionals.
Editor de codi: VS Code integrat des del principi
Pensant clarament en desenvolupadors, Glacia OS inclou Visual Studio Code com a editor de text i entorn de treball. VS Code s'ha convertit en un dels editors més populars gràcies al seu enorme ecosistema d'extensions, les eines de depuració i la integració amb Git.
La seva presència a la instal·lació per defecte deixa clara l'orientació de la distro: no és un sistema genèric més, sinó un entorn de treball llest per programar només acabar la instal·lació. No heu d'anar al gestor de paquets, cercar-lo ni configurar-lo de zero; simplement ho obris i et poses fil a l'agulla.
Paquet d'utilitats i multimèdia
A més del navegador i editor de codi, Glacia OS inclou una petita selecció d'aplicacions per cobrir les tasques habituals. Entre elles, destaquen:
- Mailspring com a client de correu electrònic modern, amb interfície acurada i suport per a diversos comptes.
- VLC com a reproductor de vídeo, àmpliament conegut per la seva compatibilitat amb pràcticament qualsevol format dàudio i vídeo.
- Rhythmbox com a reproductor de música, integrant-se amb la biblioteca local i oferint funcions senzilles per escoltar la teva col·lecció.
- Shotwell com a gestor de fotografies i imatges, útil per organitzar i visualitzar els teus àlbums.
- Ploma com a editor de text lleuger, ideal per a notes ràpides o edició bàsica sense necessitat d'obrir VS Code.
Amb aquest conjunt es cobreixen les necessitats més comunes sense saturar el sistema. No hi ha dos clients de correu, ni tres reproductors ni una llista interminable d'utilitats poc utilitzades; la selecció s'ha fet amb cert criteri perquè l'usuari tingui una cosa sòlida des del primer inici.
Glacia OS i el seu enfocament sense Snap ni Flatpak
Un dels aspectes més controvertits —i que segurament cridarà l?atenció als usuaris avançats— és que Glacia OS prescindeix del tot tant de Snap com de Flatpak. El sistema no integra per defecte cap mecanisme de paquets autocontinguts, i es recolza directament als repositoris tradicionals d'Ubuntu ia APT.
Això té avantatges i desavantatges. D'una banda, el sistema es manté més lleuger i evita els problemes de rendiment i espai de disc associats a alguns paquets Snap. També simplifica una mica la gestió del programari i redueix la duplicitat entre diferents formats de paquets.
D'altra banda, especialment en la seva etapa actual de desenvolupament, Glacia OS no ofereix ni tan sols una aplicació gràfica de “Botiga de programari” ni un gestor visual d'actualitzacions per a usuaris novells. L'absència d'eines gràfiques obliga a recórrer al terminal per instal·lar, actualitzar o eliminar programes, cosa que pot xocar els que vinguin d'Ubuntu estàndard o altres distros més amigables.
A la pràctica, això significa que, almenys per ara, la distro està clarament adreçada a usuaris amb cert nivell d'experiència, que no tenen problemes en manejar APT i treballar des de la línia d'ordres. El mateix equip reconeix que el projecte encara està en una fase primerenca, per la qual cosa no es descarta que en el futur s'hi afegeixin més comoditats.
Un Unity més centrat: llançador d'aplicacions simplificat a Glacia OS
Una de les àrees on el desenvolupador de Glacia OS ha invertit més esforç és el famós “dash” d'Unity, és a dir, el seu llançador i cercador de continguts. En lloc de mantenir el comportament original de cercar fitxers, documents, ajustaments i altres elements, s'ha decidit retallar l'abast d'aquesta cerca.
A Glacia OS, el dash s'ha afinat per mostrar i cercar exclusivament les aplicacions instal·lades al sistema. Desapareixen les cerques de carpetes, fitxers locals, documents o entrades del tauler de control. D'aquesta manera, el llançador es converteix en una eina concentrada en allò que molts usuaris fan la major part del temps: obrir programes.
La idea darrere aquest canvi és doble: d'una banda, simplificar la interfície perquè no apareguin resultats irrellevants, i per altra, millorar el rendiment i la rapidesa de resposta de lescriptori en no haver de manejar índexs o consultes addicionals. És un canvi que pot agradar molt als qui usen el dash com un simple launcher ràpid, a l'estil d'altres menús minimalistes.
Millores al gestor de fitxers Nemo
L'administrador de fitxers és una altra peça clau en qualsevol entorn d'escriptori, i aquí Glacia OS aposta per Nemo, un vell conegut al món Linux. La diferència és que no es limita a empaquetar Nemo tal qual, sinó que introdueix algunes millores molt pensades per al flux de treball de desenvolupadors.
La primera gran novetat és la inclusió dun botó específic per a “Obre a l'editor” la carpeta actual directament a l'editor de codi preferit per l'usuari, que sol ser VS Code però podria ser també IntelliJ o altres. Això permet, amb un sol clic, convertir el directori on estàs treballant en un projecte obert a l'editor, sense haver de caminar navegant de nou des de la pròpia aplicació.
Aquest petit detall redueix força la fricció quan s'està saltant constantment entre l'explorador de fitxers i l'entorn de desenvolupament. Si passes moltes hores programant, s'agraeix no haver de repetir passos una vegada i una altra per obrir projectes o directoris concrets.
A més, Nemo s'integra amb noves opcions de menú contextual per enviar i rebre fitxers a través de SSH mitjançant SFTP. Dit d'una altra manera, pots pujar o baixar fitxers directament des del gestor de fitxers usant connexions segures SSH, cosa molt freqüent quan es treballa amb servidors remots, VPS o màquines de producció.
Aquesta integració converteix el propi explorador en una mena de client SFTP lleuger, evitant la necessitat d'instal·lar eines externes per a tasques senzilles. Per a administradors de sistemes, desenvolupadors web o qualsevol usuari que toqui servidors remots, aquesta funció pot resultar especialment pràctica.
Nou panell de control: ajustaments i personalització centralitzats a Glacia OS
Una altra decisió de disseny interessant a Glacia OS ha estat la unificació de les eines de configuració. En lloc de mantenir per separat la clàssica Unity Tweak Tool i l'aplicació d'ajustaments del sistema, s'ha creat un nou Centre de Control que fusiona les dues funcions.
Aquest panell renovat facilita trobar de manera ordenada tant les opcions típiques de sistema (xarxa, so, pantalla, energia, usuaris, etc.) com les opcions específiques de personalització d'Unity (temes, comportament del llançador, efectes, aparença). L'objectiu és que l'usuari no hagi d'anar saltant entre diverses aplicacions de configuració per deixar l'escriptori al vostre gust.
A més, s'han realitzat revisions específiques a alguns indicadors del panell superior, com els de Bluetooth, data i hora, i gestió de sessió. Aquests ajustaments petits ajuden a polir l'experiència general, ja que l'escriptori se senti més cohesionat.
Estat del projecte Glacia OS i públic objectiu
Convé tenir molt present que Glacia US està encara en una fase primerenca de desenvolupament. El mateix creador ha explicat que compagina el projecte amb els estudis universitaris, de manera que el ritme dactualització i la incorporació de noves funcions poden ser més pausats que en distros amb equips grans darrere.
Això es nota, per exemple, en l'absència d'una botiga d'aplicacions gràfica, en l'aposta per APT com a via principal per gestionar el programari i en la manca de certes comoditats pensades per a usuaris sense experiència tècnica. La distro es dirigeix de forma força clara a usuaris avançats i desenvolupadors, que valoren un sistema lleuger i depurat per sobre de l'estètica de les botigues d'apps o assistents de configuració.
Al voltant de la comunitat, l'autor de Glacia OS ha animat explícitament que la gent provi la distribució i enviï suggeriments o crítiques constructives. Es tracta d'un projecte que encara està a la recerca del vostre lloc, rebent feedback per polir detalls de l'escriptori, el dash i el conjunt d'aplicacions. Si t'agrada provar distres noves, aquest és un bon moment per influir en el desenvolupament.
Requisits mínims de maquinari per instal·lar Glacia OS
Tot i el seu enfocament en rendiment i lleugeresa, Glacia OS no està pensada per a ordinadors extremadament antics, però sí que és força modesta en recursos. Els requisits recomanats per poder-la utilitzar sense problemes són els següents:
- Processador: CPU de 64 bits, ja sigui AMD o Intel.
- memòria RAM: almenys 2 GB, encara que per a desenvolupament i multitasca és molt recomanable comptar amb més.
- Emmagatzematge: 20 GB d'espai lliure en disc per a la instal·lació bàsica i una mica de marge per a aplicacions i dades.
Amb una màquina modesta de fa uns quants anys hauria de ser suficient per moure Glacia OS amb soltesa. Òbviament, si la teva idea és fer servir eines de desenvolupament pesades, màquines virtuals o editors molt carregats d'extensions, més memòria i millor processador marcaran la diferència.
On aconseguir Glacia OS i com provar-la
Si us interessa fer-hi una ullada, el més senzill és descarregar la imatge ISO des del web oficial del projecte. Des d'aquí podràs obtenir la versió basada a Ubuntu 25.04 amb Unity 7 i totes les modificacions pròpies de Glacia. Un cop descarregada, podeu gravar-la en un USB d'arrencada i provar-la com a live system o instal·lar-la al vostre equip oa una màquina virtual.
Atès que el projecte està en evolució constant, és bona idea revisar la pàgina del desenvolupador o els seus canals de comunicació per assabentar-te de noves versions, correccions d'errors i canvis a la selecció d'aplicacions. També és el lloc adequat per enviar comentaris i suggeriments, cosa que l'autor agraeix obertament.
Glacia OS a l'ecosistema de distros per avançats
En moltes recopilacions de distribucions interessants per a usuaris avançats o desenvolupadors, Glacia OS comença a aparèixer com aquesta opció curiosa basada a Ubuntu Unity amb algunes decisions poc habituals. Se l'ha assenyalat com una “distre de la setmana” per als que volen un entorn d'escriptori clàssic però lleugerament modernitzat.
La seva elecció de Brave com a navegador per defecte, el seu enfocament en eines com VS Code i la seva decisió d'abandonar Snap i Flatpak la fan destacar en un panorama on la majoria de projectes tendeixen a sumar capes i formats. En comptes d'afegir-hi més coses, Glacia OS les retalla per deixar un sistema més centrat en el treball.
Encara que no competirà cara a cara amb gegants consolidats, sí que es pot convertir en una opció atractiva per als que trobin a faltar l'Unity clàssic amb certs retocs o busquin un entorn de desenvolupament directe, sense gaires floritures. La clau estarà en com evolucioni el projecte i si aconsegueix mantenir un ritme raonable d'actualitzacions.
En definitiva, Glacia OS proposa una combinació força singular: un Unity 7 polit, un llançador d'aplicacions simplificat, un Nemo vitaminat per a programadors, un centre de control unificat i una selecció mínima de programari molt enfocada a la productivitat. No és la distro ideal per als que comencen des de zero a Linux, però sí que pot encaixar molt bé per a usuaris que ja dominen la terminal i volen un entorn de treball net i ràpid sobre base Ubuntu.