En ocasions, volem desfer-nos d'un equip i volem que aquest estigui en la millor forma possible per al posseïdor següent. Pot ser en una venda o cessió, si volem que l'ordinador porti Linux per defecte, el més habitual és que l'instal·lem creant un usuari i contrasenya provisional. és això el més adequat? No, no ho és. OEM.
OEM són les sigles de Fabricant d'equip original («Original Equipment Manufacturer» en anglès), i permet instal·lar un sistema operatiu i acabar la configuració després de la primera arrencada. Hi ha sistemes operatius que ofereixen lopció de manera senzilla, com Linux Mint, però a Ubuntu això és diferent. Tot i que és cert que a Ubiquity era més fàcil, en versions recents d'Ubuntu, amb l'instal·lador basat en Flutter, no és igual. És per això que explicarem com seria el procés a Ubuntu, per si ets un usuari que vol cedir o vendre un equip i deixar-ho amb la distro Linux més popular perquè el nou amo el configuri com millor li vingui en iniciar-lo per primera vegada.
Instal·lació OEM d'Ubuntu
El procés funciona a Ubuntu 24.04/25.04 i posteriors, i s'espera que ho faci al XNUMX/XNUMX que arribarà la setmana que ve. No és gaire directe, però no és complicat si se'n coneixen alguns detalls. Els passos a seguir quedarien així:
- El primer és el de sempre: es descarrega la ISO d'Ubuntu. enllaç a 24.04 –, s'enregistra en un USB i s'inicia des d'ell.
- Un cop dins, i com en una instal·lació normal, s'indiquen alguns paràmetres, començant per triar l'idioma.
- A continuació, fem clic a «Següent». Si volem canviar algun paràmetre d‟accessibilitat, aquest és el moment.
- A la següent finestra, seleccionem la disposició del teclat i continuem.
- Al següent pas afegirem la connexió a Internet. És important només si volem afegir algun idioma, com explicarem més endavant. Podem fer-ho per cable o per WiFi.
- Després ens demanarà actualitzar l'instal·lador. Si ho fem, ho actualitzarà i després haurem d'iniciar-lo i tornar a fer els passos anteriors fins a aquest punt.
- A continuació us indiquem l'opció de provar el sistema operatiu, ja que hem de fer canvis per poder realitzar la instal·lació automàtica.
- Ja dins del sistema, hem de crear un fitxer de configuració. Per això, només cal anar al calaix d'aplicacions, obrir un editor de text i enganxar el següent. El fitxer s'ha de desar amb el nom «autoinstall.yaml» sense les cometes:
#cloud-config autoinstall: version: 1 late-commands: - | curtin in-target --target=/target -- bash -c ' # Update el paquete list apt-get update # Instal·lador de languages més llargs per a "es" "de"; per a pkg in $(check-language-support --show-installed -l "$lang"); do # gimp: no s'instal·la des de default # fcitx5: no s'utilitza per gnome is in use # mozc-utils-gui: is in universe if [ "${pkg%%-*}" = gimp ] || [ "${pkg%%-*}" = fcitx5 ] || [ "$pkg" = "mozc-utils-gui" ]; then continue fi apt-get install -i "$pkg" done done'
Al codi anterior cal parar atenció al que hi ha sota la línia «versió: 1». És per instal·lar idiomes extra, com s'explica aquí. Si no s'hi afegeix, si es deixen només les 4 primeres (o tres, ja que la primera està comentada i no fa res), en iniciar ho farà com ho fa el GNOME per defecte, que és només amb l'anglès com a idioma per a la interfície. Amb això instal·la els idiomes que se li indiquen, a l'exemple espanyol i alemany, i també els paquets necessaris per a GIMP i altres programes molt usats a Linux. Sabent això, continuem.
- Iniciem l'instal·lador una altra vegada. Els primers passos es repeteixen, i el que ens interessa és arribar fins al tipus d'instal·lació. Aquí triem «Instal·lació automatitzada» i, al quadre de diàleg, posem «file://ruta-a-autoinstall.yaml», cosa que podria quedar com (i sí, amb tres barres) file:///home/ubuntu/Desktop/autoinstall.yaml. Fent clic a «Validar» comprovarà l'script, per a la qual cosa es pot trigar un temps.
- A continuació mostrarà un resum del que farà. Per finalitzar la instal·lació, fem clic a «Instal·lar».
La instal·lació es finalitza en iniciar per primera vegada
Nosaltres ja hem acabat. El que quedaria ja seria iniciar el sistema operatiu i acabar la configuració, cosa que hauria de fer el nou usuari.
Si volem que tingueu més idiomes, s'afegeixen a l'script, on apareixen «és» i «de». Per exemple, podem afegir fr per al francès. L'eliminació dels idiomes no desitjats es pot fer més endavant des de Configuració.
I aquesta és la millor manera de preparar el nostre equip perquè faci servir la versió OEM d'Ubuntu.