Les solucions de virtualització són cada vegada més utilitzades, i és que els seus beneficis estan fora de discussió ja que ens permeten tenir a la nostra disposició diferents plataformes, ja sigui per a desenvolupament, testing, servidors o la tasca que anem a necessitar, sense haver de caure en el costós de adquirir nou maquinari per a això. I entre les alternatives més conegudes tenim a VMware, Virtualbox o Hyper-V, però n'hi ha una que és pràcticament nativa en GNU / Linux i es diu KVM.
El seu nom es deu a les inicials de Màquina virtual del nucli (Màquina virtual de el nucli) i ens permet executar plataformes Linux i Windows en un equip Linux. Es tracta d'una solució molt potent però per sobre totes les coses molt flexibles, principalment pel fet de trobar-se integrada en el nucli però també pel fet que podem utilitzar-la des de la línia de comandaments o bé des d'una interfície gràfica (Virt-Manager) si així ho preferim.
Això si, per poder instal·lar KVM necessitarem que el nostre maquinari ofereixi suport per a virtualització, Cosa que en general qualsevol equip nou va oferir-nos però ja que mai està de més saber del cert. Així que vam obrir una finestra de terminal (Ctrl + Alt + T) i executem:
egrep -c '(SVM | VMX)' / proc / cpuinfo
Si el resultat és 0 això vol dir que el nostre maquinari no ofereix suport per a virtualització, tant d'Intel VT-x com d'AMD-V, però si per contra obtenim un 1 o un 2 això vol dir que estem habilitats per instal·lar KVM al nostre equip, Així que ens preparem per a això però atenció, que pot ser que necessitem habilitar la virtualització des de la BIOS, Així que si alguna cosa falla tot i haver obtingut el vistiplau amb aquesta comanda, ja sabem on hem d'anar a mirar.
Instal·lem els paquets necessaris:
sue apt-get install qemu-kvm libvirt-bin bridge-utils virt-manager
després necessitem afegir al nostre usuari a el grup libvirtd, Ja que únicament els usuaris que pertanyen a aquest grup oa root són els habilitats per utilitzar KVM. Per exemple, per afegir a l'usuari guille a libvirtd executem:
suo adduser guille libvitd
Un cop fet això hem de tancar la sessió i tornar a iniciar-la, i el primer que hem de fer a l'realitzar això és executar la següent comanda, que ens mostrarà la llista de màquines virtuals. La qual per descomptat hauria d'estar buida:
virsh -c qemu: /// system list
D'acord, ja estem preparats per començar a crear una màquina virtual en KVM, I el més fàcil és utilitzar Gestor de màquines virtuals, L'eina gràfica que vam instal·lar uns passos enrere. Fem clic en el primer icona de l'esquerra (a la barra superior de menú) que és el que ens permet crear màquines virtuals, i indiquem el nom que tindrà la nostra màquina virtual, indicant sota la forma en la qual anem a utilitzar-la: mitjançant una imatge ISO o de CDROM, instal·lació de xarxa (HTTP, FTP, NFS), Network boot (PXE) o mitjançant la importació d'una imatge ja preexistent.
Fem clic en 'Següent' i ara se'ns demana que ingressem la ruta cap a la imatge ISO (O cap a la direcció de xarxa, o a la imatge per a importar, tot depenent del que haguem seleccionat en el pas anterior), i una vegada que ho fem triem el tipus de sistema operatiu i la versió que li correspon. Després, click a 'Següent' i ara el que indicarem serà la quantitat de memòria i de CPU que tindrà la nostra màquina virtual, atenent sempre a el fet que en certa manera això ens serà 'restat' del nostre equip amfitrió, per la qual cosa sempre és convenient no superar el 50 per cent del que tinguem disponible.
Després d'un clic en següent som portats a el pas en el qual hem de configurar la xarxa, I aquí per defecte sempre s'utilitza una configuració NAT que ens permet 'sortida' a la xarxa però que no ens mostrarà a l'equip convidat com un més a la nostra xarxa local. Per descomptat, podem modificar això si tenim necessitats diferents (per exemple, si estem executant servidors virtuals). Quan ja tenim tot a punt fem clic en 'Finish' i podrem començar a instal·lar el sistema operatiu com ho faríem en un equip comú i corrent.
Ja podrem provar diferents màquines virtuals i sistemes operatius, i aquí novament diem el mateix que moltes vegades: en la llibertat d'elecció tenim a un dels punts forts de Linux. N'hi ha que preferiran Virtualbox, QEMU o VMware, i la realitat és que el rendiment en favor d'un o altre dependrà de diversos factors així que el millor que podem fer és provar.