Aquest matí comentàvem la desagradable notícia de la malaltia duna de les persones més estimades del món del programari lliure. Per sort, sembla que el pronòstic és bo i, com als grans cal homenatjar-los en vida farem una breu biografia de Richard Stallman
Richard Matthew Stallman o RMS, com sol ser esmentat, va néixer el 16 de març de 1953 a la ciutat de Nova York. Atès que per algun motiu les biografies assenyalen el fet que la seva família era d'ascendència jueva, esmentarem aquest detall sense entendre gaire bé quina és la seva importància.
Breu biografia de Richard Stallman
La seva infància i adolescència va ser la típica dels nois nerds de les pel·lícules. El primer contacte amb el món dels ordinadors va ser en un campament d'estiu on passava el temps llegint els manuals de la IBM 7094. Aquesta era una màquina d'alt rendiment pensada per a aplicacions científiques i tecnològiques. Era capaç de fer operacions de punt flotant i punt fix i el seu cicle bàsic de màquina era de 2 microsegons. La seva mida de paraula de 36 bits fixos i diversos registres per a les operacions aritmètiques, lògiques i dentrada i sortida amb més de 180 instruccions disponibles.
Com veieu, no és la típica lectura d'estiu d'un preadolescent. Més tard, entre els catorze i setze anys passava els anys en un programa per a estudiants secundaris de la universitat de Columbia i era voluntari al departament de biologia de la Universitat Rockefeller.
Els seus primers programes
Encara era a l'escola secundària quan va ser contractat per l'IBM New York Scientific Center. El jove de disset va haver d'escriure un programa d'anàlisi numèrica per al llenguatge de programació Fortran. RMS odiava aquest llenguatge i després d'acabar la feina, que li va portar un parell de setmanes, va jurar no tornar-ho a tocar. Va passar la resta de les vacances escrivint un editor de textos per al llenguatge APL i un processador per al llenguatge PL/1.
Els anys universitaris
El 1970 va ingressar a la Universitat de Harvard on es va destacar en Matemàtiques. Tambien, va començar a treballar com a programador a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). En aquests anys Stallman va entrar en contacte amb la comunitat hacker on va ser conegut per les seves inicials que feia servir als seus comptes de missatgeria.
El 1974 es va graduar a Física amb honors i, tot i que va considerar seguir a la institució (Harvard) va preferir fer el doctorat al MIT. Al cap d'un any l'abandonaria per centrar-se en la tasca de programador al laboratori d'intel·ligència artificial.
Com a assistent de recerca va publicar un paper sobre el problema del bactracking que va ser pioner i dècades després seguia sent considerada la millor solució. El backtracking és una forma d'anar construint incrementalment una solució a partir d'anar provant diferents solucions a cada pas i tornant enrere quan s'arriba a un punt mort o es violen les restriccions.
Tampoc va descuidar la faceta de hacker treballant en projectes per al Sistema de Temps Compartit Incompatible o ITS.
L'ITS va ser un dels primers sistemes operatius de temps compartit desenvolupat pel MIT per a la DEC PDP-6 i després va migrar a la PDP-10. El seu nom va ser un dels habituals acudits del món hacker, el sistema operatiu anterior del MIT va ser el Sistema de Temps Compartit Compatible.
Altres treballs de Stallman van ser sistemes operatius per a màquines Lisp un dels quals va sortir al mercat a la dècada següent.
El principi de la fi
Stallman no s'emportava i bé amb els seus pares i, probablement tampoc no fos popular a l'escola. Anys després diria que la Universitat de Harvard va ser la seva primera llar. Aquesta sensació es va mantenir (O es va intensificar en arribar al laboratori d'Intel·ligència Artificial del MIT on es va trobar amb una cultura de portes obertes on la informació es compartia i cadascú tenia accés a l'equip que necessitava.
En el proper article veurem com el canvi d'aquesta cultura oberta va posar en marxa el moviment del programari lliure